“Busca la teva llum ets estrella”

Aquest és el lema d’enguany.  I ens demana una recerca permanent i que caldrà i posar-ho constantment en acte.

 Un lema comporta motivació, intenció, objectiu, divisa i exigeix un «itinerari». L’itinerari per buscar la meva llum i el meu sentit d’estrella orientadora per als educands. En cada persona hi ha moltes possibilitats que cal descobrir i habilitar. Una d’aquestes possibilitats és ser llum i estrella per al nostres alumnes.

Jesucrist ens digué: “Vosaltres sou la llum del món… perquè faci llum a tots els qui són a la casa…. Que brilli igualment la vostra llum davant de la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel” (Mt 5,14-17).

Fent una ullada als nostres anys d’educador diem: “Aquest o l’altre l’he tingut a classe durant un, dos, tres… anys”. Però, la realitat és que cada alumne el tenim i ens té durant tota la nostra i la seva vida. Sempre queda un record, una memòria, una referència i també una apreciació (que pot ser diversa) de l’educador, segons diferents aspectes. És important que puguin dir que hem estat llum i estrella d’orientació per a ells al llarg de la seva vida. En expressió de La Salle, els som «àngels custodis i guies», en la mesura de la capacitat lluminosa i estel·lar aconseguida.

Això vol dir que la meva missió educativa amb els meus alumnes no s’acaba amb el curs, sinó que, tant el que «hem estat per a ells» com el que «els hi hem aportat», romanen en llur existència. I tant debò que els serveixi d’estel polar al llarg de cada esdevenidor. De fet, són nombroses  les persones que recorden amb simpatia la formació rebuda a l’escola. Tractant-se de l’escola lasal·liana, com a escola cristiana, fan memòria del valors humans i cristians que, fent totes les adequacions que demanen els temps evolutius, els serveixen per anar construint llur futur. I és ben desitjable que ens puguin recordar com que hem estat, i seguim essent, llum i estrella per a ells.

La tradició lasal·liana té mitjans, perquè també els nostres alumnes i antics alumnes siguin llum i estrella, per a ells mateixos i pels companys ara, i més tard, en llurs famílies, amistats i professió. Podem citar la «reflexió diària» que és la petita pluja que assaona llur identitat en el sentit humà i cristià, segons l’Evangeli; el «compartir la nostra proposta de valors» de manera circumstancial a nivell personal o professional com resultat d’una aproximació fraterna amb els alumnes (La Salle volia que l’educador/a fos el germà/na gran dels educands); i també el tractar de fer cada vegada més realitat “la comunitat educativa lasal·liana”. S’ha de tenir ben clar que La Salle pretenia, no solament fundar escoles, sinó sobretot va fundar “comunitats per a sostenir escoles sobretot per als més necessitats». Per tant, el sentit de comunitat educativa era fonamental en el pensament de La Salle.

Per aquest lema se’ns proposa doncs, el comprometre’ns en un itinerari de “buscar la meva llum i la meva estrella” i de fer que també els nostres alumnes esdevinguin «llum i estrella» al llarg de llur existència. La Salle proposa l’«exemple» com a mitjà indispensable: “L’exemple, en efecte, impressiona l’esperit i el cor més que les paraules. I això és encara més cert per als infants, els quals tenen una capacitat de reflexió limitada i es formen normalment segons l’exemple dels seus mestres, inclinant-se més a fer el que els veuen fer que no el que els senten dir, sobretot quan les seves paraules no concorden amb les seves accions” (Meditacions per a educadors 10,3).

Es tracta d’un itinerari ben engrescador, d’augmentar la nostra capacitat de ser llum i estrella per als nostres educands, sempre amb «fermesa i bondat», com deia La Salle. El sentit de «vocació educadora» ens farà propers afectivament i efectivament dels alumnes i crearà el clima apropiat que els facilitarà de prosseguir la formació al llarg de llur vida.

G. Jaume Pujol

Anuncis