És hora d’examinar-se

L’Ascensió del Senyor, que la nostra Església celebra el diumenge vinent, té gust de comiat, no d’adéu per sempre, sinó d’arreveure esperançat. Jesús, parlant als seus deixebles els deia, i ens diu, que se’n va a preparar-nos les estances, i, perquè estiguem més tranquils, afegeix que hi ha lloc per a tots en la casa del Pare.

Ell, Jesús, és el bon Pastor i vetlla per nosaltres, el seu ramat, sense paternalismes tous, fent de la veritat la seva veu que coneixem i volem seguir. Enmig del brogit del món, entre les moltes veus que ens envolten, tenim clar quina és la Veu veritable que ens acompanya i ens dóna seguretat, la que no ens diu mai que el camí serà fàcil, recte i ample, sense paranys ni obstacles. Ens recorda que la porta és estreta i que quan hi arribem estarem sens dubte cansats, portant penjat a l’esquerra un sac ple de dubtes, pors i alguns o molts fracassos, i a la dreta durem el sarró ple de somriures dels amics, dels deixebles que hem estimat, de les mans que hem sabut acollir; no ens haurem de llevar la pols del camí, perquè aquesta pols serà com el passaport per accedir a les estances preparades.

La Festa de l’Ascensió del Senyor, marcarà també el tram final del curs. A partir d’ara els alumnes seran examinats dels coneixements rebuts. Serà per a ells i elles un últim esforç, un petit moment de pors, alguns dubtes, i, perquè no dir-ho, petits remordiments per a no haver treballat prou la resta del curs. I nosaltres també serem examinats, pel jutge més inflexible, o sigui per nosaltres mateixos. Ens preguntarem quina ha estat la nostra fidelitat en el fons i en la forma, com hem fet fora mandres o mirat els ulls dels joves en dificultats, com hem encoratjat o acompanyat joves en el camí de la fe i de la vocació. Ens preguntarem si hem tingut fe i confiança, perquè sense aquestes dues companyes, malament podrem caminar pel sender de la fidelitat al Senyor i al nostre Fundador.

Segur que traurem bona nota!

Anuncis