L’evangeli del 25
Lc 9, 7-9
En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d’entre els morts; d’altres, que Elies s’havia aparegut; i d’altres, que havia ressuscitat un dels antics profetes. Herodes va dir: «A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això?». I tenia ganes de veure Jesús.
Avui el text de l’Evangeli ens diu que Herodes volia veure Jesús (cf. Lc 9,9). Aquest desig de veure Jesús li brolla de la curiositat. Hom parlava molt de Jesús pels miracles que realitzava al seu pas. Moltes persones parlaven d’Ell. L’actuació de Jesús va fer recordar al poble diverses figures de profetes: Elies, Joan Baptista, etc. Però, per tractar-se d’una simple curiositat, aquest desig no transcendeix pas. Per això, quan Herodes el veu no li causa cap impressió (cf. Lc 23,8-11). El seu desig s’esvaeix en veure’l cara a cara, perquè Jesús no vol respondre les seves preguntes. Aquest silenci de Jesús delata Herodes com a corrupte i depravat.
Nosaltres, com Herodes, segurament hem sentit, alguna vegada, el desig de veure Jesús. Però ja no tenim el Jesús de carn i ossos com el tenia Herodes, tanmateix, tenim altres presències de Jesús.
En primer lloc, la tradició de l’Església ha fet dels dijous un dia per excel·lència per veure Jesús en l’Eucaristia. Per al segon cas podríem fer referència a una cançó popular, que diu: «És amb nosaltres i no el coneixem». Jesús és present en tants i tants germans nostres. En la seva encíclica Déu és Amor, diu el Papa Benet XVI: «L’amor al proïsme arrelat en l’amor a Déu és sobretot una tasca per a cada fidel, però ho és també per a tota la comunitat eclesial».
Només gràcies a aquesta trobada —o retrobament— amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autorreferencialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan li permetem a Déu que ens porti més enllà de nosaltres mateixos per a aconseguir el nostre ser més veritable. Allí hi ha la font de l’acció evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li torna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar-lo a d’altres? (Evangelii Gaudium n.8)
