L’evangeli del 25
L’Evangeli (Mt 22, 34-40)
Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se’n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!
Comentari de l’Evangeli
Temps per preparar-nos
“Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula. Psalm 118 (119), 81
Temps per observar
Aquests versets de Marc són una crida a la nostra memòria. I això ens du a una primera constatació: anuncien el relat de la Passió amb els temes de la nit, de la vetlla, del son (Getsemaní), amb la menció del cant del gall on Pere se’ns apareix com el tipus clàssic de l’home que s’ha relaxat en la vigilància i que l’ha portat a la negació. Jesús prepara d’aquesta manera els seus deixebles per a l’adveniment pasqual i pel que serà percebut, sens dubte, com la seva “absència”. Si ara ens centrem en el conjunt del capítol 13, veurem que Jesús situa els seus negant-se a accedir al seu desig de saber quan i com arribarà el temps final. De totes maneres, parla amb ells de la millor manera possible de preparar la seva Pasqua, i després, el seu adveniment gloriós. Serà llavors pels seus deixebles el moment d’assegurar el servei del qui vetlla i que sap resistir a la temptació de la son o de la traïció.
Temps per meditar
Ens toca a nosaltres doncs ser aquesta vetlladors en l’espera del Crist. Una espera que esdevé una prova, evidentment, però que està lluny d’estar buida o desproveïda de sentit. ¿No està fonamentada en una paraula de confiança que ens anima a vetllar per guardar la casa? Fins i tot acaba amb el retrobament del mestre i del servidor, familiars un de l’altre. Això ens pot animar a buscar nosaltres mateixos les paraules fundadores de la nostra vida, les que hem rebut com a manifestació de l’amor de Déu, de la missió que ens ha confiat plenament. Perquè la vetlla pot tenir diferents colors. Ezequiel va ser instituït “vigilant” de la casa d’Israel, o sigui testimoni de l’absolut de Déu amb la seva paraula profètica, altres seran testimonis d’una esperança que no decep o de la misericòrdia que fa créixer. Més aviat, doncs, que perdre’ns en suposicions sobre el quan i el com de la fi dels temps, cosa que se’ns escapa totalment, restem en la Paraula que ens guarda en tant que la guardem.
Temps per pregar
Vine, Senyor Jesús! Apocalipsi 22, 20
